Principals diferències entre els patrons de disseny i els principis SOLID
Patró de disseny:
Solucions específiques: els patrons de disseny són solucions específiques de baix nivell a problemes recurrents en el disseny de programari.
Detalls d'implementació: proporcioneu directrius concretes d'implementació per resoldre els reptes comuns de programació orientada a objectes.
Exemples: alguns patrons de disseny coneguts inclouen els patrons Singleton, Factory Method i Adapter.
Seguretat: els patrons de disseny són provats i àmpliament acceptats per la comunitat, cosa que els fa segurs de seguir.
Principis SOLIDS:
Directrius generals: els principis SOLID són directrius d'alt nivell que informen un bon disseny de programari.
Arquitectura escalable: se centren en l'escalabilitat, el manteniment i la llegibilitat.
No lligat al llenguatge: els principis SOLID no estan lligats a cap llenguatge de programació específic.
Exemples:
Principi de responsabilitat única (SRP): una classe només hauria de tenir una raó per canviar.
Principi d'obertura/tancament (OCP): les entitats de programari haurien d'estar obertes per a l'extensió però tancades per a la modificació.
Principi de substitució de Liskov (LSP): els subtipus han de ser reemplaçables pels seus tipus de base.
Principi de segregació d'interfícies (ISP): els clients no haurien de ser obligats a dependre d'interfícies que no utilitzen.
Principi d'inversió de dependència (DIP): els mòduls d'alt nivell no haurien de dependre de mòduls de baix nivell; tots dos haurien de dependre de les abstraccions.
En resum, els patrons de disseny ofereixen solucions específiques, mentre que els principis SOLID proporcionen pautes generals per a un millor disseny de programari
Avantatges de l'ús de patrons de disseny
Reutilitzabilitat: Els patrons de disseny són solucions reutilitzables que es poden aplicar a múltiples projectes. Mitjançant l'ús de patrons establerts, els desenvolupadors estalvien temps i esforç, ja que no necessiten reinventar la roda per a problemes comuns.
Definició de l'arquitectura: Els patrons de disseny ajuden defiperfeccionar l'arquitectura del sistema de programari. Proporcionen un enfocament estructurat per resoldre reptes de disseny específics, garantint la coherència i el manteniment.
Flexibilitat: Les plantilles permeten flexibilitat per adaptar-se a les necessitats canviants. Quan es necessiten noves funcions o canvis, els desenvolupadors poden modificar o ampliar les plantilles existents sense trencar tot el sistema.
Desavantatges d'utilitzar patrons de disseny
Corba d'aprenentatge: Entendre i aplicar patrons de disseny requereix coneixements i experiència. Els desenvolupadors novells poden tenir dificultats per entendre els conceptes i triar el model adequat per a un problema determinat.
Ús excessiu: Tenir patrons de disseny fàcilment disponibles pot donar lloc a la idea errònia que tots els problemes es poden resoldre mitjançant els patrons existents. L'ús excessiu de plantilles pot limitar la creativitat i dificultar la recerca de solucions millors i més innovadores.
Complexitat- Alguns patrons de disseny introdueixen complexitat addicional a la base del codi. Els desenvolupadors han de trobar un equilibri entre utilitzar patrons de manera eficaç i fer que el codi sigui comprensible.
En resum, els patrons de disseny ofereixen avantatges importants pel que fa a la reutilització, l'arquitectura i la flexibilitat, però el seu ús ha de ser prudent per evitar una complexitat innecessària i promoure la creativitat.
Exemple de patró de disseny a Laravel: Singleton
El patró de disseny Singleton assegura que una classe només té una instància i proporciona un únic punt d'entrada. A Laravel, aquest model s'utilitza sovint per gestionar recursos com ara connexions a bases de dades o paràmetres de configuració.
Aquí teniu un exemple bàsic d'implementació del patró Singleton en PHP:
<?php classe Singleton { $ instància estàtica privada = null;
funció privada __construct() { // Constructor privat per evitar la instanciació directa }
funció estàtica pública getInstance(): self { if (nul === self::$instància) { self::$instància = new self(); } return self::$instància; }
// Altres mètodes i propietats es poden afegir aquí }
// Ús: $singletonInstance = Singleton::getInstance(); // Ara teniu una única instància de la classe Singleton
// Exemple d'ús a Laravel: $base de dades = DB::connection('mysql'); // Recupera una instància de connexió de base de dades (singleton)
Al codi de mostra:
La classe Singleton té un constructor privat per evitar la instanciació directa;
El mètode getInstance() garanteix que només existeix una instància de la classe;
Podeu afegir altres mètodes i propietats a la classe Singleton segons sigui necessari;
El contenidor del servei Laravel també utilitza el patró Singleton per gestionar les dependències de classe i realitzar la injecció de dependències. Si treballeu a Laravel, considereu utilitzar el seu contenidor de serveis i registrar la vostra classe amb un proveïdor de serveis per a casos d'ús més avançats.
